Higini
Roma , 8 de diciembre de 1969
Musicòleg. Format al seminari de Tarragona, el 1912 fou ordenat sacerdot. Va ser deixeble de Josep Barberà i de Felip Pedrell, i fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona. Des 1917 a 1957 fou cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya. Des de 1923 estudià a Alemanya amb W. Gurlitt a Friburg i amb F. Ludwig i H. Finke a Göttingen, estades fonamentals en la seva formació musicològica. Director de l’Instituto Español de Musicología del CSIC des de 1943, des de 1947 fou president del Pontificio Istituto di Musica Sacra. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Realitzà una notable tasca recollint cançons orals en el marc de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i publicà obres de Joan Brudieu, Joan Pau Pujol, Mateu Fletxa “el Vell”, Tomás Luis de Victoria, Cristóbal de Morales i Antoni Soler, entre altres. A més, La música a Catalunya fins el segle XIII (1935), l’edició de les Cantigas de Santa María, i el Catálogo musical de la Biblioteca Nacional de Madrid (1946-1951) en col·laboració amb Josep Subirà, el convertiren en capdavanter de la musicologia catalana.