Francesc
Barcelona , 31 de marzo de 1908
Va ser deixeble, a Barcelona, de Vidiella al piano i de Pedrell, Barba i Nicolau en composició. Es va moure en l'entorn dels joves músics modernistes relacionats amb institucions catalanistes com la Lliga de Catalunya, l'Orfeó Català i la Societat Catalana de Concerts. A més, va exercir de crític musical a La Renaixensa i L’Avenç i va il·lustrar amb dibuixos les pròpies composicions. Va escriure sobretot lieder, que són les primeres obres en català d'aquest gènere, realitzades amb lletres d'autors com Guimerà, Mestres i Verdaguer. Bona part de l'obra vocal i instrumental es basa en melodies tradicionals catalanes elaborades a partir de reculls publicats com els de Francesc Pelagi Briz o d'anotacions pròpies. El volum Cansons Populars Catalanas (1892) va causar impacte i va servir per a posteriors composicions del món coral. Va tenir una gran difusió, especialment l'adaptació d'"Els Segadors", a partir del text de Milà i Fontanals i la melodia de Jaume Collell, que va esdevenir l'himne del catalanisme (1897) i la melodia de l'himne oficial (1993).