Càndid
Barcelona , 15 de agosto de 1911
Compositor i organista
Inicià la seva formació amb Josep Anglada i Jaume-Joan Lleys. El 1859 es desplaçà a Barcelona per estudiar amb Bonaventura Frígola i Bernat Calvó Puig. A partir de 1864 va ser organista a l’església de Sant Just i Sant Pastor i, posteriorment, fou mestre de capella del monestir de Santa Clara (1872) i de la parròquia de Sant Jaume (1887). El 1907 es retirà a un convent. Va compondre un gran nombre de composicions religioses i algunes sardanes com ara Records de l’Empordà (1888), composta en motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. Va posar música a moltes poesies de Jacint Verdaguer –com la famosa La Barretina— i, amb ell, varen elaborar Càntics per al poble, un recull cabdal durant mig segle a Catalunya en les celebracions religioses. Va ser el notador de les melodies del primer volum de Cansons de la terra de Francesc Pelai Briz, premiat a Viena el 1873. Va ser un autor decisiu en la renovació de la música litúrgica catalana.