Ireneu
Montserrat , 19 de enero de 2005
Compositor, director i pedagog
Va estudiar a l’Escolania de Montserrat (1927- 1931) amb Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans. Va ingressar a la comunitat benedictina de Montserrat. Entre 1937 i 1939 va establir-se a Maresdous (Bèlgica), on va seguir estudis eclesiàstics, per fer la professió solemne de monjo a Montserrat. Va continuar la formació amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall i, el 1952, a París amb Nadia Boulanger. Des de 1941 va ser ajudant de direcció de l’Escolania de Montserrat i el 1953 en va ser nomenat director, alhora que de la Capella de Música del monestir. Amb ell, l’escolania va assolir una dimensió artística que la van convertir en una referència entre els cors de nens a nivell mundial. Dirigí més d’un centenar d’enregistraments d’on sobresurten les obres de Cererols, Casanoves i Josep Antoni Martí, a més de Monteverdi, Biber, Pergolesi, Mendelssohn o Britten. Va compondre sobretot música religiosa, amb gairebé 200 obres. És l’autor del conegut com a Mètode Ireneu Segarra de pedagogia musical i de La voz del niño cantor (1963).