Teatre de la Santa Creu

El Teatre Principal de Barcelona, també conegut com antic Teatre de la Santa Creu o Teatre de l'Hospital, és considerat el teatre més antic de la ciutat. L’origen va ser el 1587 amb la concessió de Felip II de poder representar obres teatrals a l'Hospital de la Santa Creu. Es va erigir a la Rambla en l'espai conegut com Pla de les Comèdies (avui Plaça del Teatre). Un incendi el va devastar el 1787, fou reconstruït el 1788 gràcies a les donacions d’aristòcrates i va tenir els noms de Corral de Comèdies i Cases de l'Òpera, per adoptar finalment el de Teatre de la Santa Creu.

Programava des de Pasqua fins a l'inici de la Quaresma. Des de 1750 hi treballaven dues companyies: una d'òpera italiana i una de comèdia. A finals del segle XVIII va iniciar els concerts vocals i orquestrals de quaresma  (acadèmies). A la segona meitat del XIX va acollir sainets en llengua catalana, espectacles de màgia, de circ i d’ombres xineses.

La inauguració del Gran Teatre del Liceu (1847), va comportar una rivalitat retratada per Serafí Pitarra a Liceístas y Cruzados (1865) que es va decantar a favor del Liceu. Va presentar obres de B. Galuppi, N. Jommelli, G. B. Pergolesi, N. Porpora, A. Scarlatti, D. Cimarosa, C. W. Gluck, W. A. Mozart (Così fan tutte, 1798), A. Salieri, G. Rossini, V. Bellini, G. Donizetti, i d’autors catalans  com Josep Duran (Temistocle, 1762) i Domènec Terradellas (Sesostri, re d'Egitto, 1774). Va anar decaient i va patir cinc incendis, el més greu el 1915. Es va convertir en cinema i teatre de revista. El 1992 va ser objecte d'una profunda reforma.