Carme
Barcelona , 29 de diciembre de 1943
Periodista, escriptora i compositora
Va néixer en una família benestant i era neta del director de la casa Érard de París. Des de l'activisme feminista, el catalanisme i el pacifisme, va conrear intensament el periodisme (L’Avenç, Joventut i La Veu de Catalunya), la narrativa i el teatre, les conferències, l'associacionisme i l’activisme i per a la promoció de l'educació de les dones. Va exercir de crític musical a la premsa, de vegades sota pseudònim, i va difondre la creació musical femenina des de la direcció de la revista Feminal entre el 1907 i el 1917, on també publicaria algunes composicions. Va escriure sobretot obres per a veu i piano amb textos de poesia contemporània en català, entre els que destaquen els d'Apel·les Mestres, i una sarsuela. Va tenir una notable presència pública en el món intel·lectual i cultural, i alguns dels seus treballs són considerats fonamentals per a entendre el moviment feminista d’aquelles dècades.