Enric
Canal de la Mànega , 24 de marzo de 1916
Compositor, pianista i pedagog, considerat el creador, juntament amb Albéniz, de l’escola catalana de piano. Es va formar a Barcelona amb Pujol i Pedrell, i a París amb Ch. de Bériot (1887-1889), qui li va transmetre el gust per una sonoritat delicada del piano; hi establí amistat amb Viñes i Albéniz. De retorn a Barcelona inicià la carrera de solista i de cambra, tocant amb músics com Malats, Casals i Crickboom. El 1901 creà l’Acadèmia Granados, on va desenvolupar tècniques d’interpretació, i el 1912 la Sala Granados de concerts. Va compondre peces per a piano que suposaren una fita en la literatura per a l'instrument. També cançons i música escènica –sovint col·laborant amb Apel·les Mestres i el Teatre Líric Català— i òperes. Va mantenir relació amb compositors com Saint-Saëns, Ravel, Debussy i Grieg. Presentà Goyescas per a piano al Palau de la Música (1911) i a la Salle Pleyel (1914), i estrenà l’òpera Goyescas al Metropolitan Opera House de Nova York alhora que enregistrava rotlles de pianola i discos. Mostra un estil modernista virtuós derivat del tardoromanticisme.
Ventiseis sonatas inéditas para clave de D. Scarlatti transcritas para piano por E. Granados y estudio crítico de F. Pedrell
Arranjament per a piano d'E. Granados de la Vuelta de la romería de la Suite Vasca de N. Otaño
Fons Enric Granados Campiña
Enregistrament de pianola d'E. Granados interpretant Los Requiebros, de Goyescas