Narcís
París , 11 de enero de 2019
Compositor i pedagog
Considerat un nen prodigi, va rebre les seves primeres lliços musicals de Joan Massià i Eduard Toldrà, i després amb Joaquim Zamacois i Emili Pujol. Es va presentar davant del públic el 1947, al Palau de la Música Catalana, com a pianista-compositor. El 1949 es va traslladar a París per estudiar amb Nadia Boulanger a qui el 1979 va succeir en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau. Va destacar, de forma especial, en el camp de la pedagogia als més prestigiosos centres de París: professor al Conservatori de París des de 1971, a l’Schola Cantorum i director adjunt de l'École Normale de Musique. En paral·lel, va dedicar-se a la composició amb obres destacades com el Concert per a violoncel i orquestra (1959) o La pell de brau (1967), sobre els poemes de Salvador Espriu. Va ser guardonat amb diversos premis de composició (Fundació Copley de Chicago, Fundació March, Prince Rainier III de Mónaco).