Palau de la Música Catalana

Ha estat la principal sala de concerts de la ciutat durant el segle XX. Va ser encarregada per l'Orfeó Català com a seu de la institució i auditori de música clàssica a l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Va ser construïda entre els anys 1905 i 1908 al barri de Sant Pere i sufragada per subscripció, principalment de la classe industrial barcelonina. Amb els anys, l'edifici ha estat reconegut com una de les grans mostres del modernisme català com ho va reconèixer la UNESCO en declarar-la Patrimoni de la Humanitat el 1997. Ha estat el lloc d'estrena d'importants obres de la música clàssica occidental com, per exemple, el Concert per a violí a la memòria d'un àngel d'Alban Berg, i un nombre molt important d'obres del patrimoni musical català del segle XX. De 1944 fins a 1999 va ser la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i segueix sent un decisiu focus d'activitat musical concertística de la ciutat. Com a seu social, l'Orfeó Català hi ofereix els principals concerts i, el 1990, va crear la formació en residència del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. L'edifici també acull l'Escola Coral de l'Orfeó Català i el Centre de Documentació de l’Orfeó Català.