Ricard
Barcelona , 19 de abril de 1943
Pianista i compositor. Es va formar a Lleida amb Joaquim Terraza per seguir a Barcelona amb Joan B. Pujol. L’obtenció als dotze anys del primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona li va permetre estudiar a París amb Ch. A. de Bériot. Primer Premi del Conservatori de París, el 1895 va debutar a la Sala Pleyel, inici dels concerts per Europa, Amèrica i Àfrica. En aquests anys va fer amistat amb els més importants compositors del moment, com ara C. Debussy, M. Ravel, M. de Falla o Joaquim Malats. Gràcies a aquestes amistats va ser pianista habitual en les estrenes d’aquests compositors, però també de Frederic Mompou, Déodat de Séverac, O. Messiaen o D. Milhaud; a més, va interpretar els grans noms, amb Bach, Beethoven i Chopin al davant. Va ensenyar a institucions com la Schola Cantorum de París i, entre els deixebles, sobresurten F. Poulenc, J. Rodrigo, Joaquim Nin-Culmell o Maria Canals. No va perdre el contacte amb la seva ciutat natal, i el 1940 va establir-se a Catalunya. Va compondre obres per a piano com ara Thrénodie (1927) o Minuet spectral (1938).
Biblioteca Nacional de España