Eduard
València , 28 de octubre de 1970
Compositor, musicòleg, pedagog i director. Doctor en dret, va iniciar-se en la música de manera autodidacta i rebé les primeres lliçons de Francesc Antich a València i, posteriorment a Barcelona, de F. Pedrell. Va completar la seva formació a Alemanya, amb Salomon Jadassohn, i també a França i Itàlia. Encara que va exercir uns anys l’advocacia, el 1908 va decidir treballar només en la música. Crític musical al diari de València Las Provincias (des de 1898) i periodista de guerra als anys 1920, va publicar nombrosos llibres com ara El anillo del nibelungo (1902) i biografies de Beethoven i C. Franck, entre d’altres. Va participar en els cercles artístics més destacats de València en la literatura i la traducció. Fou catedràtic d’Estètica i Història de la Música al Conservatori Superior de Música de València des del 1910 i va conrear la composició amb una estètica nacionalista i les influències de l’impressionisme, entre les que destaquen es Acuarelas valencianas (1910). Va realitzar importants estudis del folklore valencià i participà en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Traducció i notes d'E. López-Chavarri del llibre Mozart de Henri de Curzon
Traducció i notes d'E. López-Chavarri del llibre Gabriel Fauré y su obra de Louis Vuillemin
Traducció i notes d'E. López-Chavarri del llibre Escritos sobre la música y los músicos de Robert Schumann
Reproducció d'E. López-Chávarri (1914-16): Historia de la Música. Barcelona: Hijos de Paluzie