Joan
Barcelona , 26 de junio de 1971
Compositor, violinista i director. Considerat un nen prodigi, va oferir el seu primer recital a Barcelona al set anys, havent estudiat amb Clemente Ibarguren i Frederic Balart. Amb deu anys realitzà la primera gira per Amèrica, i es va convertir aviat en un intèrpret de primera línia internacional, a més de realitzar duets amb els músics més rellevants de l’època, com ara Enric Granados, Pau Casals, Antonin Dvorák i Richard Strauss, i de dirigir orquestres. També va exercir de promotor musical i de periodista musical, i va impulsar la creació d'un auditori a Barcelona que, per motius econòmics, mai no es va finalitzar. Va compondre obres de gran abast, especialment en música de cambra, orquestra simfònica i òperes, però alhora també destacades sardanes i transcripcions per a violí, sempre dins d’un estil postromàntic i amb Richard Strauss com a gran referència. Va ser un dels violinistes i directors més aclamats del seu temps per la tècnica amb l'instrument, les orquestres que va dirigir, els auditoris on va actuar i els seus assaigs com Mis experiencias (1944) o El violín (1958).
Bach, Johann Sebastian: Rondeau i Badinerie de la Suite n. 2, BWV 1067 (versió per a violí i piano)
Daquin, Louis Claude: Le cou cou (versió per a violí i piano)
Gluck, Christoph Willibald: Ballet (sense determinar) (versió per a violí i piano)
Balada Op. A20
El cavaller enamorat
3er moviment (Allegro)
Concerto núm.2 per a violí: Presentació i desenvolupament