Jaume Joan
Castelló d'Empúries , 20 de enero de 1853
Mestre de capella, compositor i teòric
Al registre dels músics de la catedral de Girona signà com “alumne de música de Barcelona”, havent estudiat amb Francesc Andreví. L’any 1820 fou nomenat mestre de capella de la seu gironina, una plaça que abandonà el gener de 1822 pels problemes econòmics de la diòcesi. Va reincorporar-se el setembre de 1923 i la primavera de 1824 va obtenir la plaça del magisteri de Castelló d’Empúries, el destí definitiu. Compositor de renom, la seva música es disseminà per diferents parròquies. Aquesta roducció va ser fonamentalment religiosa, però també inclogué algunes peces profanes. Obres remarcables són l’Stabat Mater per a cor i orquestra, estrenat per la Societat de Concerts de Barcelona l’any 1845, el motet Iesu, Rex mitis a 3 veus de 1849 i el Tema con Variaciones para el Violoncello. A Castelló escriví uns tractats d’harmonia, composició, contrapunt i fuga elogiats per Felip Pedrell. Va escriure el Tratado Teórico y Práctico de Armonía y Composición Musical (1850). Alguns dels seus deixebles foren Isidre Lleys i Albert Cotó entre d'altres.